Una altra imaginació

L’última paraula la tindran els arbres.

Joan Brossa



Tenen imaginació els arbres?  I si és que en tenen, quina mena d’imatges representen? I on les mostren? Aquestes qüestions són difícils de respondre perquè, d’entrada, ens costa de creure que també hi puguin haver altres éssers amb capacitat de pensar i d’imaginar, tret dels éssers humans.

Una altra imaginació pren com a referent una comunitat d’arbres que conviuen amb altres éssers vius en una circumscripció concreta, en aquest cas la ciutat de Barcelona (però podria ser qualsevol altra). En aquest espai interaccionem 1.660.000 persones i 1.400.000 arbres, a més de la resta d’animals i plantes. De tots aquests arbres, 250.000 individus viuen en parcs, jardins, places i carrers, i representen aproximadament 400 espècies, incloent-hi els arbustos i les palmeres. La resta d’exemplars formen part d’un bosc a la serralada de la ciutat. Hi ha espècies autòctones i d’altres originàries de qualsevol punt del planeta.

Habitualment parlem de la ciutat dels humans, però també hauríem de parlar de la ciutat dels arbres perquè, com deia, hi convivim: el món animal i el vegetal, els humans i els arbres. Aquest projecte proposa repensar el concepte de ciutat que tenim i convertir els arbres en un ciutadà més. Personalitats en un entorn que, sovint, els és hostil.

De les tres parts de l’arbre —arrels, tronc i branques—, he parat atenció al tronc. Aquesta part és la cara visible, única i expressiva de l’arbre, la que hi és de manera perenne i on es manifesta la seva evolució: tot un llenguatge. L’objectiu, doncs, ha estat cercar i retratar entre milers d’arbres, els troncs del màxim nombre possible d’espècies d’arbres presents a la ciutat. Finalment, n’he seleccionat un individu de 373 espècies diferents dels que han elaborat un treball més imaginatiu.

El resultat són unes fotografies que mostren el treball pausat però intens amb què l’arbre exterioritza la seva creativitat. Sobre cada imatge he escrit el nom que correspon a la seva taxonomia i el seu nom comú. D’aquesta manera miro de retornar als arbres l’estatus que es mereixen com a éssers vius i d’equiparar-los amb nosaltres.

També cal destacar el paral·lelisme de dos processos que interactuen entre ells i que tenen com a origen la llum: d’una banda la fotosíntesi (del grec photós, «llum» i synthesis, «composició»), que dona vida a l’arbre, i de l’altra, la fotografia (del grec photós, «llum» i graphe, «dibuixar, escriure»), que dona vida a la imatge.

Finalment, voldria deixar constància que aquest treball és una col·laboració entre els arbres i jo. A canvi d’anar-los a trobar i mirar, ells m’han ensenyat el seu univers natural, místic i desconegut.

Una altra imaginació consta de sis capítols: Imaginació, Comunitat, Casa, Identitat, L’arbre del món i Correspondències, dels quals a Artur Ramon Art s’exposen el següents:

Imaginació. Amb una munió de pigments, fruit de la relació entre la terra i el cel, els arbres dibuixen un món oníric, fantàstic, ple de màgia. Línies, volums, formes i textures es combinen elaborant imatges, que brollen dels troncs amb infinitat de matisos, amb colors primigenis i profunds producte de l’intercanvi constant amb l’entorn. Aquest és el capítol central. Consta de 373 fotografies, de les quals es mostren una selecció de seixanta.

Comunitat. Al llarg de la història, la nostra relació amb els arbres ha estat molt estreta, fins al punt que, amb la voluntat de fer-nos-els propers, els hem atorgat, a més dels noms científics, noms comuns agafats dels nostres referents culturals que ens ajuden a identificar-los. Hi ha noms que fan referència a l’amor, a la vida, al paradís; d’altres són topònims que ens ajuden a ubicar-los. Aquesta part del projecte reuneix la nomenclatura de l’imaginari popular dels 373 arbres.

L’arbre del món. Fulles que són arbres i arbres que són fulles. Edificis, vehicles, mobiliari urbà, persones… i arbres. La seva aparença, els seus colors i la convivència a la ciutat conformen una instal·lació amb fotografies dels 373 arbres i la seva relació amb l’entorn, acompanyades d’una capsa-terròs que les conté.

Correspondències. Obres humanes i obres arbòries. Sovint les imatges ens recorden a unes altres, donant lloc al que en diríem analogies. Poden haver-hi imatges creades per altres éssers vius que se semblin a imatges creades pels humans? Qui s’ha inspirat en l’altre? Aquesta part del projecte prova de cercar correspondències entre les obres fetes pels arbres i les que han fet els humans.

Barcelona, 2019-2024