Una altra imaginació

L’última paraula la tindran els arbres.

Joan Brossa

Tenen imaginació els arbres? Poden ser més creatius uns arbres que altres? I si són creatius, quina mena d’imatges representen? I on les mostren? Aquestes qüestions són difícils de respondre perquè, d’entrada, ens costa de creure que també hi puguin haver altres éssers amb capacitat de pensar i d’imaginar, tret dels éssers humans.

Els arbres ens parlen, ens inciten a pensar més enllà dels límits del nostre coneixement. Ens ensenyen que la vida pot expressar-se de maneres que mai hauríem imaginat. Potser, en la seva forma de créixer, respirar i interactuar amb l’entorn, hi ha una mena d’imaginació, una creativitat que es manifesta en cadascuna de les seves parts.

En el projecte Una altra imaginació paro atenció en el tronc que és l’òrgan que fa de connexió entre les arrels i les fulles, entre el món interior i el món exterior. És la columna vertebral de l’arbre. A l’interior es donen uns fluxos de vida, un intercanvi de substàncies i d’energia, que formaran part per la fabricació de noves formes i nous teixits. Aquest òrgan és la cara visible, única i expressiva de l’arbre, la que hi és de manera perenne i on es manifesta la seva evolució: tot un llenguatge.

Per fer el treball he agafat com a referent la comunitat d’arbres que conviuen amb altres éssers a una gran ciutat. En aquest espai interaccionen 1.660.000 persones i 1.400.000 arbres.

L’objectiu, doncs, ha estat cercar i retratar, entre milers d’arbres, el màxim nombre possible d’espècies presents a la ciutat. Finalment, n’he seleccionat un individu de 373 espècies diferents dels que, per a mi, han elaborat un treball més creatiu.

El resultat són unes fotografies que mostren el treball pausat, però intens amb què l’arbre exterioritza la seva imaginació. Sobre cada imatge he escrit el nom que correspon a la seva taxonomia i també el seu nom comú. D’aquesta manera miro de retornar als arbres l’estatus que es mereixen com a ciutadans i, per tant, d’equiparar-los amb nosaltres.

Als arbres els hem de considerar no com a objectes sinó com a subjectes i això implica reconèixer la seva capacitat d’agència i el seu valor intrínsec, la qual cosa ens convida a redefinir la nostra relació amb el món natural des d’una postura de respecte i responsabilitat. Ells són espectadors silenciosos de l’equilibri entre l’individual i el col·lectiu, entre l’efímer i l’etern.

El projecte vol posar en relleu la finalitat dels arbres com un acte polític i filosòfic, amb una dimensió profundament activista i simbòlica, ja que els arbres encarnen temes clau com la lluita ambiental, la connexió entre els humans i la naturalesa, i les tensions entre el desenvolupament i la conservació. Explorar aquest aspecte permet que vagi més enllà de l’estètic, convertint-se en una declaració, un manifest o fins i tot una resistència.

Una altra imaginació consta de cinc capítols: Imaginació, Comunitat, Identitat, L’arbre del món i Correspondències.

Imaginació. Amb una munió de pigments, fruit de la relació entre la terra i el cel, els arbres dibuixen un món oníric, fantàstic, ple de màgia. Línies, volums, formes i textures es combinen elaborant imatges, que brollen dels troncs amb infinitat de matisos, amb colors primigenis i profunds producte de l’intercanvi constant amb l’entorn. Aquest és el capítol central. Consta de 373 fotografies, de les quals es mostren una selecció de seixanta.

Comunitat. Al llarg de la història, la nostra relació amb els arbres ha estat molt estreta, fins al punt que, amb la voluntat de fer-nos-els propers, els hem atorgat, a més dels noms científics, noms comuns agafats dels nostres referents culturals que ens ajuden a identificar-los. Hi ha noms que fan referència a l’amor, a la vida, al paradís; d’altres són topònims que ens ajuden a ubicar-los. Aquesta part del projecte reuneix la nomenclatura de l’imaginari popular dels 373 arbres.

Identitat. Com els éssers humans, els arbres tenen data de naixement, nom (el popular) i cognoms (els científics). També tenen sexe, domicili i família. Amb un model de document d’identitat que inclou tota la informació relativa a l’arbre, deixo constància de la seva existència i els dono, com a nosaltres, tractament de ciutadans.
L’arbre del món. Fulles que són arbres i arbres que són fulles. Edificis, vehicles, mobiliari urbà, persones… i arbres. La seva aparença, els seus colors i la convivència a la ciutat conformen una instal·lació amb fotografies dels 373 arbres i la seva relació amb l’entorn, acompanyades d’una capsa-terròs que les conté.

Correspondències. Obres humanes i obres arbòries. Sovint les imatges ens recorden a unes altres, donant lloc al que en diríem analogies. Poden haver-hi imatges creades per altres éssers vius que se semblin a imatges creades pels humans? Qui s’ha inspirat en l’altre? Aquesta part del projecte prova de cercar correspondències entre les obres fetes pels arbres i les que han fet els humans.

Barcelona, 2019-2024