Ciutat

Amb la intenció de buscar la relació entre natura i artifici aquest treball l’he fet a diferents indrets d’una gran ciutat, aïllant la natura per tal de mostrar la seva singularitat en un entorn hostil com és l’urbà, on l’arbre s’ha hagut d’adaptar a l’entorn que li hem imposat.

La ciutat i els arbres representen un debat entre la identitat humana i el que és natural, entre l’anhel de control i la identificació de formar part d’un ecosistema major. La presència de l’arbre a la ciutat li confereix una aura que relaciona el passat amb el present i ens convida a fer una pausa, a contemplar i a obrir espais per imaginar una convivència harmònica amb ells.

A l’hora de fer el treball vaig prestar atenció a les branques, aquesta part de l’arbre que són els seus braços, les extremitats amb les quals dibuixa les seves línies i fa les seves composicions. Les branques són traços d’energia que es dobleguen, s’estiren i es connecten, seguint un ritme que és tant orgànic com còsmic. Hi ha un diàleg entre elles: amb la seva flexibilitat i moviment conformen una narrativa, unes xarxes complexes molt expressives, sempre seguint uns patrons específics de creixement. En els traçats que fan les branques hi ha unes companyes que donen sentit a l’arbre: les fulles. Amb la seva connexió mantenen un vincle de subsistència, així doncs són mutualistes. Les branques simbolitzen el creixement estructural, la forma que dona suport i direcció, mentre que les fulles encarnen la florida d’aquesta estructura, la manifestació visible del creixement.  

Barcelona, 2013-2015