L'entorn. Mar, bosc, roca, cel

La història de la humanitat té un llarg recorregut. Comença a les arbredes, passa per les coves i, posteriorment, s’assenta en bordes i en petits poblats fins a arribar a la ciutat, lloc en què moltes persones van decidir aposentar-se per viure-hi. La ciutat és l’indret dels grans esdeveniments i manifestacions, el lloc on la humanitat ha evolucionat i progressat. Per fer-ho, ha calgut destruir i malmetre tot un món que ens havia acompanyat al llarg de milers d’anys. La natura ha estat la gran damnificada. L’hem expulsat de la ciutat, i aquest fet ha convertit les nostres ciutats en un paratge pràcticament mineral: ciment i asfalt.

La natura transformada en una reminiscència del passat, en un rastre de què va ser.

El punt de partida d’aquest projecte és cercar les restes de la natura i el seu llenguatge que encara perviuen a la ciutat, i donar-los visibilitat. Tractar la natura amb la rellevància que es mereix. Així doncs, prenc com a referent els quatre elements

i els represento metafòricament amb imatges de mar, bosc, roques i cel.

He trobat les imatges de dues maneres diferents: en el cas del mar i del cel, mentre jo estic palplantat en un indret, les imatges, que transiten, es conformen davant meu. Pel que fa al bosc i a les roques, qui transita cercant les imatges soc jo, fins a trobar-les on m’esperen palplantades i ja conformades. El projecte oscil·la entre la mirada passiva (la que espera) i la mirada activa (la que cerca).

Per mitjà de les fotografies fragmento un conjunt, l’aïllo i n’emfasitzo els detalls i les textures. Posteriorment, les estampo sobre paper prèviament brunyit amb pa d’or autèntic que, simbòlicament, il·lumina la natura, la realça, la fa venerable i gairebé la sacralitza.

Amb aquestes imatges, tan enceses i acaramullades, em venen al cap tot un seguit de preguntes per mirar d’entendre-les. Té sentiments el mar? I la roca, té consciència? El cel en té, d’ànima? I el bosc, té sensibilitat?

Barcelona, 2016-2018